Dinar de germanor!
Data: 17 de desembre de 2011 Temps: 2-3 hores
   
Perfil de la sortida Mapa
Track en Gpx Track Google Earth

Recorregut: Per les rodalies d’Alfara de Carles

Dificultat: Apta per a tothom

 

Crònica
Fotos

Sortim de casa sabent que avui serà un dia diferent als de les altres sortides: diferent en el tipus  del recorregut i la durada d’aquest.

Avui no portem pressa, i com a mostra, després seurem a menjar amb calma i tranquil·litat

 Sortim a les nou una mica decebuts, ja que a causa del vent s’ha de canviar l’itinerari, i encara que en un principi, sembla que aquest ens acompanyarà tota l’estona i ens espatllarà el dia , no es així, i a la fi podem gaudir d’un passeig especial i curiós.

 Un passeig en què es va a veure fonts, i la primera que veiem després d’haver esmorzat sota les branques apuntalades del pi monumental del Perillo, és la font de Nadal, després la font de Perera, i per últim la Font Nova. Molt a prop hi ha un cartell que ens indica per on es va a la vall de l’Infern i a la moleta d’Alfara.

I dic un passeig i no una caminada, ja que avui no esbufeguem, no ens cansem com altres vegades. Ens relaxem i ens permetem el luxe de fer parades per contemplar el paisatge, per olorar les plantes i flors que anem veient a la vora del camí, per fer fotos, i per xerrar sense presses .

A mesura que anem caminant i parlant, també  som capaços de disfrutar de tota la meravella que ens envolta, i sentir-nos afortunats per estar aquí, per veure el mar en la llunyania , per l’olor de la frígola i l’espígol, pels colors del romer ,les argilagues i el sepell, i tants altres; pels rajos del sol que ens acompanyen i ens fan veure el dia amb més color i sensació de no tant de fred.

És un dia diferent,  s’apropa Nadal, i
Es curiós, sembla que avui vagi tot lligat.
Nadal: temps de pau i germanor.
Font de Nadal i  dinar de companys.
Vall de l’infern, i ens allunyem d’ella .

 I de la vegetació i els arbusts , hem passat a un plana plena de frígoles, per fer cap a un barranc descuidat i ple de matolls, la mare natura, sense la supervisió de l’home, per conservar camins i senderes.


Però tot té el seu encant en una mesura o altra, igual  que el grup que formem avui i altres dies, i això fa que gaudíssim d’un dinar amb perfecta armonía i molt adient  amb la natura: jabalí, bolets… Mentre, per la finestra podem veure com s’enfilen els tres reis mags per la paret de la casa del davant, la qual cosa em fa somriure, i mentre fem un brindis, pensó, desitjo i espero que tots puguem disfrutar de molts més dies semblants o diferents a aquest, però que ens facin sentir bé.

Montse Espelta